Savis

Definició de savi: tenir o mostrar experiència, coneixement i bon criteri.
Cal canviar el concepte negatiu que la societat actual té de la gent gran. Perquè la gent gran són savis. És més clar que l’aigua. Només fa falta que tots ens n’adonem. A través de l’escriptura, podem aconseguir-ho.

Estic convençuda que la definició de savis abarca a un percentatge molt elevat de gent gran.

 

En realitat, aquelles persones a qui anomenem els nostres grans, amb condescendència, o els iaios, irrespectuosament, són els savis de les nostres societats. Ja ho eren a les civilitzacions antigues, i encara ho són ara, tot i que nosaltres no els valorem com a tal.

La gent gran és sàvia pel fet de ser gran, perquè la seva experiència els hi dóna unes qualitats que no es poden aconseguir en els primers estadis vitals.

 

QUE TINGUIN CANES, I ARRUGUES, DÓNA DRET ALS JOVES A MENYSPREUAR-LOS? NO!

QUE TINGUIN CANES I ARRUGUES, ELS HI DÓNA AQUELLA SAVIESA DE LA QUAL TOTHOM N’HA D’APRENDRE!

Cal canviar l’estereotip de la persona gran dins la societat.

És a través de l’experiència de la gent gran que podem comprendre millor el món, és a través de la seva saviesa que podem créixer com a persones individuals i com a persones dins de la societat.

 

Envellir és una etapa més de la vida. Una etapa que t’ha fet més savi, més madur. Millor. I ja és hora que ensenyem als nostres infants el valor de l’edat. A través de les experiències de la gent gran.

Què pensem quan veiem a una persona gran pel carrer? Ens ve de gust conèixer-la? O creiem que és una persona gran, carregada de mals i de manies?

 

La nostra societat actual valora la joventut, però no a la gent gran. Els anuncis són pensats per gent jove, per a gent jove. Els productes, també. Volem la fórmula de l’eterna joventut.

 

Perquè quan s’és jove, “tot és millor, el nostre cos és vigorós, la nostra ment està desperta, i només podem fer-nos grans a la força”. Quantes vegades hem escoltat aquests disbarats? A quina edat la societat considera inservible a una persona? A quina edat és gran una persona? A quina edat se’ns pot donar la categoria de professor de la vida?

A través de recursos educatius perquè nens i joves aprenguin a valorar i a respectar a la gent gran, podem mostrar a petits i joves el valor de la gent gran. El valor dels savis. És per això que escric relats sobre gent gran. Petits bocins de vida. Relats propers, que ens acosten a experiències viscudes, a somnis frustrats, a desitjos inacabats.

 

Relats que expliquen com una persona ha navegat per la seva vida, i com aquesta experiència pot derivar en ensenyament, mitjançant tres formats diferents:

 

– CANÇONS: Relats que són contes, contes que són relats. Contes que es transformen en cançons divertides i enganxoses que els infants puguin cantar gaudint i imbuint-se dels valors positius del fet de fer-se gran (franja d’edat: de 0 a 7 anys).

– CÒMIC: Atractiu visualment pels infants, que descobriran històries divertides, intrigants, inesperades, i plenes d’aprenentatge (franja d’edat: de 3 a 9 anys).

– RELATS CURTS: Llegits a les escoles per actrius i actors, on els joves podran escoltar, i aprendre, sobre experiències reals de gent gran. Relats que mostraran com els grans han estat joves, i com els joves s’han transformat en persones amb experiència, amb el pas dels anys (franja d’edat de 10 a 16 anys).

Es generaran diverses activitats transversals per entendre l’envelliment.

* Biologia: estudi de l’envelliment cel·lular.

* Literatura: lectura d’obres clàssiques que mostrin una franja de vida àmplia.

* Història: per discutir el paper de la gent gran a la societat a través dels segles.

* Socials: amb gràfics indicatius del percentatge de persones dependents i independents en cada franja d’edat.

Estudi per projectes, en base a diferents activitats multidisciplinars nombrades anteriorment, per generar un article sobre el valor de la gent gran a la societat.

Grups de debat que impulsin un enfortiment pel que fa a la desestigmatització de la vellesa com a malaltia. Cal veure la vellesa com el que realment és, una etapa més de la vida.

Escoles, biblioteques, centres lúdics, residències de gent gran, centres d’ensenyament… qualsevol lloc on als nens els hi agradi passar hores, i vulguin aprendre.

Escric relats sobre gent gran. Petits bocins de vida. Relats propers, que ens acosten a experiències viscudes, a somnis frustrats, a desitjos inacabats.
Vull canviar l’estereotip de la persona gran dins la societat. I per això, considero vital generar recursos educatius perquè nens i joves aprenguin a valorar i a respectar a la gent gran.

 

EL VALOR DELS SAVIS!
Escric i ajudo a escriure. T’hi apuntes?

Vols contactar amb mi?

Email: rrovira@me.com
Adreça: 
Lexington, Massachusetts.

Roser Rovira 2021 © Tots els drets reservats.

Disseny de la web: Núria Casabó  www.nco-design.com

Vola contactar amb mi?

Email: rrovira@me.com
Adreça: 
Lexington, Massachusetts.

Roser Rovira 2020 © Tots els drets reservats | Privacitat i ús de les cookies

Disseny de la web: Núria Casabó  www.nco-design.com

Roser Rovira 2020 © Tots els drets reservats 

Política de privacitat i ús de cookies

Disseny de la web: Núria Casabó  www.nco-design.com